Moda, Tendencias, Estilos. Compras y experiencias en la red

Els entorns personals d’aprenentatge

La irrupció d’Internet va sacsejar tots els fonaments de la societat, incloent el mon de l’educació, convertint a aquest en el entorn d’aprenentatge més destacat, i no tan sols per el fet de tenir quasi totes les respostes a cop de click, si no també per les relacions socials que es creen en aquest ecosistema digital.

Els entorns personals d’aprenentatge (Personal Learning Environment, P.L.E) ofereixen un nou paradigma educatiu, lluny de les avaluacions i l’aprenentatge formal, en el que es té en compte que l’individu no sols aprèn dins del context escolar, si no que aquest es produeix al llarg de la seva via, principalment gràcies a aquestes facilitats tecnològiques.

Tot el mon conscient o inconscientment, disposa del seu P.L.E, no obstant, el fet de reflexionar sobre aquest i saber com treure-li profit,  servirà al estudiant per prendre control i gestionar el seu propi aprenentatge, tenint en compte l’establiment dels seus propis objectius, la gestió del seu aprenentatge i la comunicació amb altres agents en aquest procés (Salinas, 2013), permetent que la persona s’actualitzi contínuament els seus coneixements i habilitats en un mon cada vegada més interconnectat i mediat tecnològicament (Valjataga & Laanpere, 2010,citats per Begoña Nieto, 2017)  

Així llavors, podem definir el P.L.E com el conjunt de ferramentes, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre. (Adell i Castañeda, 2010, p.7). D’aquesta manera els PLE donen suport a l’aprenentatge autodirigit i en grup, dissenyant entorns amb els objectius de cada usuari i amb gran capacitat per a la flexibilitat i la personalització. (Informe Horizon_iberoamerica 2012) 

L’estructura que ens trobem en aquests entorns són segons Adell i Castañeda (2010)      1. Eines, recursos o fonts d’informació: fa referència al conjunt d’eines per cercar la informació

Eines: blogs, wikis, newsletters, canals de vídeo, pàgines web, llista de RSS, etc.

Activitats: conferències, lectura, revisió de titulars, visualització d’audiovisuals.

  1. Eines, recursos per a transformar la informació. És, en aquests llocs, on treballem sobre la informació aconseguida.

Eines: blocs, wikis, quaderns de notes, canals de vídeo, presentacions visuals, webs, etc.

Activitats: creació d’un diari de treball, fer un mapa conceptual, publicar un vídeo propi, etc.

  1. Eines, recursos per compartir la informació: Encara que està molt relacionat amb la difusió a través de la xarxa i la generació de contingut, també dins del sector de l’ensenyament aquest punt correspondria a mostrar a la resta d’agents educatius (famílies, altre alumnat,…) el que hem treballat (productes finals de projectes, exposicions, actuacions,…).

En quant a les seves aplicacions pedagògiques, al tractar-se d’un entorn personal, moltes vegades escollit fora del aula, no es senzill buscar experiències provinents dels entorns formals, el que està clar que qualsevol docent deuria de fomentar entre el seu alumnat la reflexió sobre el seu PLE ja que això comportarà beneficis en les seves classes, en aquest cas el docent està adoptant el rol de guia i mediador.

Kitsantas i Dabbagh (2012, citats per Begoña Nieto, 2017) han especificat tres nivells d’implantació dels PLE que el docent pot fomentar al seu estudiantat.

Nivell 1: Guia per la elaboració del espai d’aprenentatge.

Nivell 2: Augment de la interacció social i l’intercanvi d’activitats.

Nivell 3: Integració i gestió de la informació.

Per la responsabilitat per part de l’alumnat que requereixen aquests entorns, recomanaríem l’ús a partir de tercer cicle de Primària, sent quan més superior el nivell, més recomanada la seua utilització.

En conclusió, al segle XXI, a més de les experiències reals, gran part de l’aprenentatge ocorre en dimensions virtuals, amb eines que intervenen en la lectura, en la creació o en la relació amb les persones (Hernando, 2019). L’educació formal hauria d’adaptar algunes de les fórmules d’aprenentatge informal a les seves estructures.

Bibliografia

Relacionado